me ha echo crecer como persona y artista, hasta la fecha ha sido el trabajo más importante de mi vida, por primera vez me siento reconocido por la ciudad de Lleida, aunque hace muchos años que participo, colaboro y trabajo en grandes y pequeñas iniciativas sociales y culturales de la ciudad que ahora no nombraré, ya que son muchas y no vienen al caso.
Me he acercado con respeto y sinceridad a los momentos que segaron las vidas y la oportunidad de adquirir unos conocimientos educativos a centenares de niños y niñas, que no pudieron disfrutar de una infancia digna, o simplemente normal. Las imágenes de los cuerpos rotos de estos niños, tumbando en la tierra me impactaron de una forma brutal, al igual que los relatos de aquellos que vivieron la tragedia en primera persona directa o indirectamente. Mi infancia la recuerdo con mucha alegría y añoranza, es por ello, que al ponerme en la piel de muchos de aquellos niños, que ya no lo son y que hoy nos acompañan, me siento como si me hubieran cortado parte de mi alma, como esta escultura, que ha sido recortada al mismo tiempo que su cuerpo permanece entero e intacto, así como el recuerdo de la tragedia acontecida.
Aún así, no dejan de sorprenderme la criticas que se producen desde el desconocimiento, los puntos de mira cortos que rechazan aquello que no entienden y no realizan un esfuerzo que despierte su curiosidad o el deseo de conocer. Es por ello que me dirijo ha todas esas personas, no para justificarme si no para informarles que esta escultura es el recuerdo de los que murieron en la guerra civil, a los abuelos que eran niños y todavía lloran al recordarlos, a los cuerpos que cayeron como hojas de un arbol y que ahora, gracias al viento de la memoria se levantarán para hacerse visibles e inspirar respeto y dignidad, tecleando baldosas, la tierra y el asfalto para elevarse hacia un futuro mejor.
Att. Agustín Ortega Bragado
Català
Per mi ha estat un repte i un premi la realitzacio d’ aquesta escultura, perque m’ha fet creixer com a persona i com artista,
per que ara per ara es el treball mes important de la meva vida,
perque per primera vegada hem sento reconegut per la ciutat de Lleida, tot hi que fa molts anys que participo, col·laboro i treballo amb petites i grans iniciatives socials i culturals de la ciutat que ara no nomenaré perque son moltes i no venen al cas.
M’he apropat amb respecte i sinceritat als moments que varen segar la vida i la oportunitat d’ adquirir uns coneixements educatius a centenars de nens i nenes que no van poder gaudir d’una infantesa digna, o simplement normal. Les imatges dels cossos trencats d’ aquests nens al terra hem van impacte molt, al igual que els relats de qui ho van viure directa o indirectament. Jo recordo la meva infantesa amb molta alegria i disbauxa i al ficar-me a la pell de molts dels nens, que ja no ho son i que avui Hens acompanyen, hem sento com si m’ha haguessin retallat part de la meva ànima: com aquesta escultura, que sembla que ha estat retallada, però al mateix temps manté el seu cos sencer al igual que el seu record visible.
Ja he rebut algunes critiques, de forma indirecta però no m’ afecten gens. Perque son fruit d’ un costum molt Lleidatá. Amb el temps ens coneixem i assimilem les nostres virtuts i defectes. També hem de reconèixer que es una llibertat d’expressió personal i gratuïta, cosa que s’ agraeix als temps que vivim, on paguem per gairebé tot. Tot hi així hem sorprèn i m’entristeix molt les critiques que arriben del desconeixement, les mires curtes que rebutgen allò que no entenen i no realitzen un esforç que desperti la seva curiositat o el desig de conèixer.
Per això mateix hem dirigeixo ha moltes d’ aquestes persones, no per justificar-me si no per informals que aquesta escultura ha estat un record als varen morir a la guerra civil, als avis que eren nens i encara ploren al recordar-ho, als cossos que van caure com fulles i ara gràcies al vent de la memòria s’ aixecaran per inspirar respecte i dignitat teclejant rajoles, la terra i el quitrà per enlairar-se cap un futur millor.
Att. Agustí Ortega Bragado
No hay comentarios:
Publicar un comentario